« NO ES PAIS PARA XISCAS | Main | LA CASA AZUL, EL RENCOR ROSA »

Marzo 2, 2008

ALEGRIA

Cau es sol de s´horabaixa dins s´horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s´horabaixa vermell i calent,
me sala i m´arengada sa pell.

Es penya-segat
i una pluja suau de pols estel·lar.

Cau es sol de s´horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s´horabaixa dins es meu cor,
tothom m´estima i jo estim tothom.

Falla sa corrent
ses fireres no vendràn cacauets.

I Alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s´acaben i es fars il·luminen
ses gòndoles entre ses cases.

I Alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida...
Alegria...

Cau es sol de s´horabaixa dins s´horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s´horabaixa vermell i calent,
me sala i m´arengada sa pell.

I es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.

I Alegria
ses velles se xapen de riure,
i es dies s´acaben i es fars il·luminen
ses gòndoles entre ses cases.

I Alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida...

I Alegria
ses velles se xapen de riure,
i es dies s´acaben i es fars il·luminen
ses gòndoles entre ses cases.

I Alegria...

*Una vez más, Antònia Font. Creo haber sentido jirones de la sensación que describen, algún día mirando el mar verdiazul y el cielo o andando por Palma o pueblos que no fuesen el mío, camino del mostrador de recepción correspondiente o volviendo a mi casa del trabajo en la luz de un eclipse a mediodía, caminando en un sueño, en un cuadro de Magritte, pequeños momentos de belleza que no lograban compensarme; nunca fue suficiente para evitar que me marchara; ojalá en Mallorca cada vez haya más gente como ellos, para que no haya que odiarla tanto y al mismo tiempo sentir una nostalgia sin sentido de tan pocas cosas. Para más información, traducción en el interior.

Cae el sol del atardecer** dentro del horizonte,
sobre la mar rizada los aviones
Cae el sol del atardecer rojo y caliente,
me sala y me arenquea la piel.

El acantilado
y una lluvia suave de polvo estelar.

Cae el sol del atardecer y plácidamente
la gente se ducha y llena las calles
Cae el sol del atardecer dentro de mi corazón,
todos me quieren y yo quiero a todos.

Falla la corriente
las feriantes no venderán cacahuetes.

Y Alegría,
las viejas se parten de risa,
los dias se acaban y los faros iluminan
las góndolas entre las casas.

Y Alegría,
las órbitas en sincronía,
y los ovnis se estrellan y dejan un cráter
para siempre dentro de mi vida...
Alegría...

Cae el sol del atardecer dentro del horizonte,
sobre la mar rizada los aviones
Cae el sol del atardecer rojo y caliente,
me sala y me arenquea la piel.

Y los municipales, es evidente,
hacen aparcar bien a la gente.

Y Alegría,
las viejas se parten de risa,
los dias se acaban y los faros iluminan
las góndolas entre las casas.

Y Alegría,
las órbitas en sincronía,
y los ovnis se estrellan y dejan un cráter
para siempre dentro de mi vida...
Alegría...

Y Alegría,
las viejas se parten de risa,
los dias se acaban y los faros iluminan
las góndolas entre las casas.

Y Alegría...

**He traducido "s`horabaixa" como "atardecer", pero no se trata exactamente de eso, se refiere más a la última hora de la tarde, sobre todo en verano y en Mallorca, es curioso que aquí no puedo sentir que sea s'horabaixa, es como si esa hora sólo existiese allí, esa es quizá la clave de esta canción.

Posted by Xisca at Marzo 2, 2008 5:58 PM

Comments

A mí me ha gustado, probablemente sea un momento que existe en todo el Mediterráneo...

Aunque también es cierto que en España vosotros sois los únicos que podéis ver el sol meterse en el Mediterráneo, ¿será eso?

Posted by: Germán at Marzo 4, 2008 12:39 PM

¡Arghhh! ¡Valenciano!

¡Me derrito! ¡Me derritooooo...!

Posted by: E. Martin at Marzo 6, 2008 1:09 PM

Es acojonante como puede encantarle a un madrileño castizo como yo una canción como esta, desde la primera vez que la oí por casualidad.

Obra maestra total y absoluta. La música no entiende de idiomas, nacionalismos ni chorradas.

Gracias, troncos!!

Posted by: Manolo el madrileño at Abril 19, 2010 4:06 PM

Post a comment




Remember Me?